Fa dos dies que estic enganxada de l'esquena. El dolor és molt fort i m'han donat medicaments també forts, relaxants, i no se sap quan passarà del tot i podré tornar a fer vida normal.
De totes maneres gràcies al portàtil de Gemma, he pogut seguir la gent del curs, mirar el correu, i distreure'm i no pensar tant en el dolor de l'esquena. De tant en tan canvio de postura i em va bé, del sofà al llit del llit al sofà. Manel ha portat una revista de cuerpomente on parla dels mals d'esquena. I diu: Caminar es la gran conquista del cuerpo humano y uno de los ejercicios más completos y beneficiosos para la salud. Además, deleitarse en los pasos que nos llevan nos ayuda a conectar con el presente.
També parla d'algo que no em diuen els metges, no s'ha de fer repòs absolut. Has de moure't i intentar fer la vida més habitual possible. Potser ho provaré quan em trobi una mica millor.
Tot va començar per anar a caminar. Anàvem a veure el pi gros i la fageda. Quan vam arribar al pi gros vam descansar, és un lloc humit i feia fred, segurament hi vam restar massa temps. Després de la baixada i passar per la font quatre passes més enllà ja no vaig poder caminar, semblava que algú m'hagués estripat les lumbars. Vaig seure al sol i com va dir la Daniela vaig fer estiraments de l'esquena. Vaig tenir la sort que l'Arturo portava un hipobufreno. La gent passava, semblava la Rambla aquell camí endins dels Ports, un xic que baixava en bici va tenir un ensurt, una mica més i se'm tira al damunt, es va aturar per ajudar, li vaig donar les gràcies però no calia. Manel em va ajudar i molt poc a poc vaig tornar a caminar fins arribar al cotxe, molt a poc a poc.
Mira quines coses passen per anar a caminar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada